PUNXADES

Va ser un estiu difícil de passar. No em podia moure amb facilitat a causa d’un pinçament del nervi ciàtic que em feia passar molt males estones. Aquell juliol va ser terrible el dolor no em deixava tranquil•la. Per acabar de reblar el clau, el meu fill, que aleshores estava a l’atur, va decidir marxar a Moçambic, amb els arquitectes sense fronteres. Allò en va fer més mal que la ciàtica
Vàrem organitzar una petita festa de comiat. Jo havia de semblar contenta perquè ell marxés tranquil. No pateixis em deien, li anirà bé, farà currículum. Jo feia broma amb tothom i somreia. Volia estar bé però no em treia del cap el meu fill que marxava tan lluny i per altra banda la ciàtica que em punxava sense treva. No sabia quina punxada era més dolorosa ... mentida! Si que ho sabia.