CANÇÓ DE LA LLUNA (Fragment)
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
Vicent Andrés Estellés
Des del pati de la casa de Taradell miro la lluna plena del mes de maig. És una lluna nítida i del tot rodona. Li recito a mitjanit fragments d’aquest poema de Vicent Andrés Estellés i com que sóc de ciutat m’envaeix un sentiment de tristor envers la meva lluna urbana i penso si hi podríem fer alguna cosa per tenir a les grans urbs una lluna com la de la muntanya, una lluna que agermani, una lluna que ens faci creure en la bona gent i ens empenyi a mirar-nos a la cara amb tendresa per netejar tot allò que hem embrutat els homes.
La lluna respon a qui la mira. Però el món és ple de persones que no la miren mai,siguin a la muntanya o a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada