Els fets bons i dolents que m’han anat passant a la vida, sovint inesperadament, han estat per a mi motiu d’inspiració com aquell dia que el meu germà va pujar a cavall a la barana del balcó de casa, va ser el meu superheroi ...o com aquella vegada que vàrem anar tota la família a fer un berenar vora el riu i ens varen picar els mosquits a tots. Jo vaig somniar que havíem passat el dia a la selva Amazònica. 

O com aquell dia  en que en Fede a qui jo no coneixia se’m va acostar i amb una veu vellutada amb va preguntar si jo era la M. Eugènia. Moment màgic, de conte de fades, era el meu príncep blau. I des d’aleshores fins ara ens hem anat inspirant per construir una vida en comú que no és poc.