dilluns, 27 de novembre del 2017





L’olor tan típica de la goma de esborrar barrejada amb guix que feien les aules de les escoles on havia atreballat no em van abandonar durant molt de temps, fins hi tot les he arribat a enyorar.




Ara però ja són lluny de mi i l’única cosa que en aquest moment de la meva vida m’ocupa o em preocupa és que els meus néts tinguin l’oportunitat de créixer en un món més just i puguin arribar a ser uns adults lliures i solidaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA VISITA Això si que no t’ho esperaves, després de deu anys, trobar-me davant teu de cop i volta. Ho sento he trobat la porta...