L’olor tan típica de la goma de esborrar barrejada amb guix que feien les
aules de les escoles on havia atreballat no em van abandonar durant molt de
temps, fins hi tot les he arribat a enyorar.
Ara però ja són lluny de mi i l’única
cosa que en aquest moment de la meva vida m’ocupa o em preocupa és que els meus
néts tinguin l’oportunitat de créixer en un món més just i puguin arribar a ser
uns adults lliures i solidaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada