Benvolguda Sue:

Crec que tu no ets del meu país però que coneixes el que estem vivint; no et prendràs les meves paraules, només com a paraules,  són molt més que això, són sentiments de tota mena que van des d’un amor profund a la meva terra fins a un rancor que s’ha despertat en el meu cor i que jo no volia per res. M’han fet sentir coses a les que jo era totalment aliena. Han construït mentida sobra mentida un ambient de crispació i tristesa molt difícil de superar. Però saps! Ahir després d’un parell de setmanes sense esperança es va encendre una llumeta que em va fer esclatar un gran somriure; la petita Isona, asseguda a taula a punt de dinar es va posar a cantar “L’Estaca” amb la maneta alçada senyalant les quatre barres ... -Es fa així, àvia, que no ho saps? Vaig pensar... ells si, ells  si que ho aconseguiran. Seran lliures!