FEBRER 1981

Per molts anys, Ferran, 37 anys, per a mi encara un nen, Saps com t’estimem, amb aquest amor desinteressat del que en Sales diu que no és possible que faci sofrir ... Mare meva que dec fer malament jo, que pateixo tan per tu! Fa cinc anys que vius a Londres i no t’enyoro gaire perquè penso molt en tu, a cada instant. Dit això, m’agradaria tant abraçar-te cada dia; no en tinc prou amb l’Skipe, parlo amb tu, et veig cada dia més guapo, però no et puc acaronar. Casa nostra és tan buida sense tu.

 Això que teníem sovint bronca segura per infinitat de coses, roba per terra, bambes al menjador, tasses buides a la tauleta de nit, la pobre nevera esgotada per la feina que li donaves. Ara tot és quietud.

Sort que de tant en tant baixes d’un avió amb una motxilla  molt grossa i tornes a inundar casa nostra, casa teva amb el teu enyorat desordre. Amor desinteressat amor a mare.