FEBRER 1981

Per molts anys, Ferran, 37 anys, per a mi encara un nen, Saps com t’estimem, amb aquest amor desinteressat del que en Sales diu que no és possible que faci sofrir ... Mare meva que dec fer malament jo, que pateixo tan per tu! Fa cinc anys que vius a Londres i no t’enyoro gaire perquè penso molt en tu, a cada instant. Dit això, m’agradaria tant abraçar-te cada dia; no en tinc prou amb l’Skipe, parlo amb tu, et veig cada dia més guapo, però no et puc acaronar. Casa nostra és tan buida sense tu.

 Això que teníem sovint bronca segura per infinitat de coses, roba per terra, bambes al menjador, tasses buides a la tauleta de nit, la pobre nevera esgotada per la feina que li donaves. Ara tot és quietud.

Sort que de tant en tant baixes d’un avió amb una motxilla  molt grossa i tornes a inundar casa nostra, casa teva amb el teu enyorat desordre. Amor desinteressat amor a mare.

EL NOSTRE CLAUER

No recordo quantes vegades he tingut a la vida la sort de sentir-me la persona més feliç del món. Ara se me’n presenta l’oportunitat d’esmentar-ne una ... I és aquesta potser la més important i duradora. 

Era el més de juliol de l’any 1999, feia vint-i-cinc anys que m’havia casat i ho vàrem celebrar, ens varen fer alguns regals bonics, i per a fi va arribar el més petit, molt ben embolicat i amb un llacet. Els regals fan il•lusió i et posen molt nerviós. Vaig desfer el llacet, vaig trencar el paper i vaig obrir la capseta, i oh, sorpresa un clauer que en realitat eren dos que encaixaven perfectament i on es podia llegir: Fede i M. Eugènia, 1974-1999,  Vint-i-cinc anys. En aquell moment em vaig sentir la persona més feliç del món. D’ençà d’aleshores el meu tros de clauer no es mou de la meva bossa i el del Fede de la seva butxaca. Quan el trec per obrir la porta de casa i entrar-hi, que és una de les coses que més m’agrada, en aquell moment, em ve al cap que en Fede a una hora o altra farà el mateix gest. Entrar a casa fent servir el clauer. Quin goig. En Fede i jo estem d’acord, per res del món voldríem perdre aquest clauer ...ens obra el porta de casa ...Hi ha res més important?