LA VISITA

Això si que no t’ho esperaves, després de deu anys, trobar-me davant teu de cop i volta. Ho sento he trobat la porta oberta. Tanca els ulls, i la boca que t’entrarà una mosca. No he vingut a fer cap mal, ans al contrari, només volia parlar amb tu un momentet per dir-te només tres coses: Et vas equivocar quan em vas fer fora de la teva vida sense cap motiu o almenys no me’l vas voler dir, Jo t’estimo, tu a mi no. Et vas equivocar quan mostrant-te inflexible no em vas voler perdonar, cap ni una de les vegades que jo t’ho suplicava plorant i sense saber per quin motiu t’havies enfadat amb mi. Vaig patir molt, tu gens ni mica. 

Per acabar t’equivoques constantment des d’aquell maleït vespre que entre tu i el teu marit em vau destrossar sense cap motiu o per un motiu fantasma que mai m’heu volgut dir, o es que no hi havia cap motiu ...Tan és ara ja és tard. Jo vaig patir molt, tu gens. Jo em vaig desesperar sense saber que t’havia fet tornar tant gris, tu tranquil·la.

Mai més has pensat en mi, ni en els meus fills ni en els meus néts però una cosa la tens sagrada per Sant Esteve ens hem de reunir. Aquell dia toca tenir família, la resta de l’any no. Jo callo per tenir tranquil·la la consciència, tu et quedes amb la hipocresia. 

Ni jo sóc tan bona ni tu tan dolenta, però que quedi clar em vas trencar el cor. Marxo i tanco la porta. Adéu.