SÓC ACTRIU

T’escric perquè estic contenta i no se m’acut ningú millor que tu per fer-ho constar per escrit. Quan han dir el meu nom al lliurament de premis del concurs de teatre afeccionat. He tingut unes ganes boges de cridar, però no ho podia fer, no era el lloc més adequat i és per això que en arribar a casa amb el meu trofeu a la millor actriu protagonista, la meva ma nerviosa no se’n ha pogut estar de omplir aquest paper per fer-t’ho saber. T’imagines jo millor actriu del festival de teatre de Sant Feliu de Codines. Saps, perquè em coneixes, que mai m’hauria esperat una cosa així. De fet quan he sentit el meu nom no podia ni aixecar-me de la butaca. M’he posat vermella com un perdigot i quan per fi he pogut sortir al passadís per arribar al escenari, em tremolaven les cames, les mans i no sabia si seria capaç d’aguantar el trofeu jo sola. Déu meu! Quines bromes té la vida! Jo que sempre he tingut la idea de ser invisible ara resulta que un jurat m’ha vist i ha pensat que ho feia bé. Aquest premi ha estat per a mi un gran moment de bogeria. Jo que sóc tan amant de la serenitat, per una estona he perdut els papers. Quin goig!