La flor arraulida

 En un raconet del  pati, allà és on m’agrada brotar, arrupida del aire i a pluja, on el sol escalfa més. Sóc la flor arraulida, trec el cap a la primavera quan veig el sol. Sóc una flor petiteta i m’estic quieta al meu lloc, contemplant el gran esclat de la natura, en majúscules, al meu voltant. Amb la calor em sento lleugera i llueixo els meus millors colors. Sóc pacient amb les formigues, marietes, abelles i abellots  perquè són feliços com jo mateixa quan escalfa el sol. No m’agrada molestar ni fer nosa ni que em vegin tremolar per això quan el sol s’amaga em faig fonedissa fins la propera brotada.